Si "L?hora de l?estrella" és la novel·la més coneguda de Clarice Lispector, "La passió segons G. H." és la seva obra mestra, la confirmació de l'autora brasilera com un dels grans del segle XX. G. H. és la dona aburgesada que un dia puja a netejar el quarto de la criada, a l?àtic, i topa amb un escarabat. Aquesta trobada còsmica trenca l?embolcall i allibera una torrentada de reflexions íntimes i de sentiments ?fins a l?acte final en què G. H. venç totes les seves pors. ?De tots els llibres que he escrit, "La passió segons G. H." és el que millor correspon a la meva exigència literària?, va dir Lispector.

Booker, tríptic, maternitat. Tres paraules que la nova novel·la d?Eva Baltasar deixa enrere sense perdre ni una gota del que l?ha convertit en una autora única. Aquesta vegada la història està dividida en dues parts. L?ocàs, en què una jove a qui han fet fora del seu pis, i que es troba en la intempèrie més absoluta, aprèn a sobreviure netejant les cases dels altres. I la fascinació: un deliri gòtic i un final que et deixa amb un pam de nas.

Un tractat fictici sobre la vida dels lèmurs i una faula sobre les migracions. ¿Sabeu què són els lèmurs? ¿Com viuen? ¿Què mengen? ¿Com van arribar a l?illa de Madagascar?Andrea Antinori contesta totes aquestes preguntes en aquest breu (i fals) tractat ple d?humor. Avís als lectors exploradors: el contingut de "Coses de la vida dels lèmurs" no té cap base científica i probablement res del que explica no ha passat de debò. Però és divertidíssim.

Antònia Carré-Pons ha descobert un nou gènere: la literatura gerontològica. Després dels vells de "Com s?esbrava la mala llet" torna amb una parella de jubilades amb qui et petes de riure. Ha passat la pandèmia i la Paula i l?Ernestina decideixen llogar el quarto de convidats. Comença el càsting: desfilen una pastissera de wedding-planner, una comptable amb el cor trencat, una noia reprimida per un nòvio de dretes i una estudiant de cirurgia que els recorda que ja no tenen edat de compartir pis. Els candidats acabaran tots escaldats, però elles hauran trobat el passatemps definitiu.

"A passes cegues per la terra" de Leib Ròkhman és una obra descomunal en cada aspecte que conté. És la gran novel·la ídix, un viatge equiparable a l?"Ulisses" de Joyce, "2666" de Bolaño o "La muntanya màgica" de Thomas Mann. Només que està concebuda en una llengua que desapareix en el moment que el seu autor escriu. I és un llibre perquè els morts sàpiguen el destí dels supervivents.
El seu protagonista no ha pogut tornar a casa seva, a Polònia, després de la devastació. És una altra gent que l?ocupa, aquells que fins ara eren veïns. Comença a deambular per tot Europa: Lodj, Lausana, Amsterdam, Offenbach, Roma. Un periple expressionista que diu l?absurd de l?època que vindrà després. Llegir Ròkhman canvia brutalment la idea que et fas del teu univers cultural. De què han dit els llibres des d?Occident, i de quina serralada hi formen les obres més originals, les imprescindibles. Al costat de Proust, Woolf i Lispector apareix de sobte un cim immens. ¿Com és que ningú no l?havia vist?

Quan la seva àvia comença a patir demència, la veu no-binària que narra aquesta novel·la s'adona que pràcticament no recorda res de la seva infantesa. Es posa a investigar la història familiar amb la voluntat d'esbrinar què s'amaga rere el silenci de la mare i l'àvia. Entreteixint les seves veus, el "Llibre de sang" explora diverses problemàtiques contemporànies des d’un punt de vista molt personal. Kim de l'Horizon transita entre el llenguatge més poètic i la parla més espontània per explicar el que no es pot dir però tanmateix cal dir: que hi ha cossos que mai no deixen de qüestionar-se la seva identitat.

Una classe de piano, un nen obstinat, una mare que el cova: podria ser l'escenari de la vida més mansa en una petita ciutat. Per la finestra oberta se senten les gavines, el mar, i de sobte un crit: al bar de sota acaben d'assassinar una dona. El crim desperta en la mare una curiositat malaltissa, que la porta cada dia a l'escenari no pas de la vida quieta, sinó d'una passió.
El 1958 la sortida de "Moderato cantabile" va provocar estupor o devoció entre els crítics. Avui és, al costat de "L?amant", un dels pilars de la novel·lística de Duras, dedicada a explorar la temptació de caure ?en l?amor, en l?alcohol, en la follia dels actes comesos sense entendre?ls. Obra mestra al mateix temps que antídot contra la correcció benpensant, si arribés avui a la taula d?un editor probablement tindria por de publicar-la.

Trombolina i Kinabalot són els protagonistes d’una sèrie de llibrets que Claude Ponti va dedicar a aquest moment tan tendre que és la petita infantesa. Els dos pollets són germans, i cada llibre explica una de les seves aventures. Com que són molt trapelles i eixerits, la seva vida n’està plena. Aquesta vegada, tramen un pla per saber on s'amaguen les llaminadures.

Trombolina i Kinabalot són els protagonistes d’una sèrie de llibrets que Claude Ponti va dedicar a aquest moment tan tendre que és la petita infantesa. Els dos pollets són germans, i cada llibre explica una de les seves aventures. Com que són molt trapelles i eixerits, la seva vida n’està plena. Aquesta vegada, topen amb un malson.

"Lo mig del món" és el llibre d?una dona de terra endins. Es desplega des del balcó del Priorat, un viatge pels estrats geològics i els de la memòria. Una paraula, un nom o un topònim són l?excusa per explicar històries que són camins: a vegades duen a algun lloc i a vegades t?hi perds, però a cada passa sorgeix un pensament, convertit en gota de pluja que farà bona saó. El seu pensament no divaga sinó que arrela amb la força de qui sap totes les cares d?un lloc i el llegeix.